La bífida badia on l'amor i la
mort
─car són al mateix port─, s'hi
muden fesomia;
aigües de
Cales Coves, Bini Edris, Lloc Nou
on el vostre camí s'endinsa en el senderi
de déus i bruixeries, de coves i penyals,
de l'ahir i el demà units per un
misteri
que acaba on neix la vida i surt
del més enllà;
feu l'amor, pelegrins, l'amor i no la guerra.
feu l'amor fent camí, feu l'amor en els ports,
l'amor del pelegrí, feu l'amor que no es cansa;
feu l'amor al migdia, feu l'amor cap al nord;
feu l'amor a escarada, feu l'amor sense treva,
lentament, com tortugues, de pressa, com conills;
camineu, pelegrins, feu l'amor a la terra!
Trepitgeu, pelegrins, ferits d'un sol de sang,
els macs d'aquell torrent a prop de Llucalari;
aquí hi van morir, mal comptats, vint soldats
en comteses molt cruels, combats imaginaris.
En malesa amagats, encara, dos fiblons
sense verí, guerrers, del temps, presidiaris;
vigilen el camí, i aquell qui hi passa a prop,
llambreguen el coster, Torrent de Llucalari!
Us guaita el soterí i la Torre d'en Galmés,
també l'astut milà, al bosc de la marina;
Ses Penyes, i on la neu l'empremta escrigué
del moro i sa muller, musulmà i cristiana,
dels amants ancestrals, amagatall i recer:
la cova d'en Xoroi, l'amor que no demana!
Antoni Taltavull
