El sender sempre és novell
al blau de Ses Fontanelles,
a Algaiarens, Son Morell,
a l'ample cel on navegues.
A la platja, en soledat,
on els vents desen requestes,
a dalt del penya-segat
en el niu de les tempestes.
En el pinar condormit
al bressol d'un temps de fades,
en l'horitzó tan petit
del mar que abraça la cala.
En els vaixells de l'oblit,
entre pedres castigades,
amb els déus que us fan camí
bregant contra les ventades.
Si entonau un cant profund,
si cantau cançons de vega;
si tanques trillau i obriu
barreres, si feis la sega
després de sembrar profit:
quan arribi la sequera,
caramull serà el graner
del que l'ànima alimenta!
Antoni Taltavull
