Un poriol s'envola amb la cançó
que sona mar enfora, marinada,
fa via com la barca lluny enllà;
quan és a Macarella, és callada.
En la vaixella dringa, de la taula,
i la terra emmantella amb lliris nous;
s'enfila, es dispersa, i fa una dansa
entre pins i garrigues, amb el sol.
Al barranc d'Algendar, a cala Galdana
pren joies a les flors i les escampa,
s'allunya terra endins, barca ullastrera.
Ai, poriol petit, el que ens espera
tu saps, mentre t'enlaires;
ai poriol petit, digue'ns-ho ara!
Antoni Taltavull
