Pelegrins, davant la mar,
la socarrella marina
us estora el roquissar
i el rost el sender empina.
Sentiu vinjoles xisclar,
son crit voldríeu entendre;
son crit voldríeu entendre;
cercau camins amagats
i el vent us n'obre dreceres.
D'un navili enfonsat,
davant vostre, ja fa un segle,
sentiu l'eco dels damnats;
i, tombats, cap a la Creu,
reteu homenatge als morts:
la tosca i seca catifa
vostre esguard ha transformat
en la Marsella florida!
Antoni Taltavull
Antoni Taltavull
